Agusti Ballester i Besalduch (Cervera del Maestrat 28-10-1900 - Barcelona 19-2-1976)

Nasqué a Cervera del Maestrat, en una familia d'agricultors, un 28 d'octubre de l'any 1900. És al seu poble natal on comença a desenvolupar la seva afició gràcies a la influència d'un professor molt aficionat a les realitzacions artístiques i que portava els nens d'excursió per agafar argila i després modelar figures. La família tenia un parent a València que era mossèn, el qual en veure la destresa del nen, quan tenia deu anys, se'l va endur a València amb l'escultor Antoni Ballester Aparicio, on comença a treballar al seu taller, i a la vegada estudia a l'Escola Superior de Belles Arts Sant CarIes.

Aquesta escola, en aquella època, ignorava el que es feia a l'estranger i tenia un sentit decoratiu excessiu. Allà acaba els seus estudis al 1921, i obté Matricula d'Honor en la materia de "Modelat i composició". L'any 1922 marxa Madrid a l'estudi de Mateo Inurria, escultor que era íntim d'Antoni Ballester i de José Capuz Mamano, que junt amb Julio Antonio i Josep Clarà seran els escultors que més l'influiran.

Al 1925 presenta una obra a l'Exposición Nacional de Madrid, i obté una menció honorífica i una beca de viatge. Al 1929 presenta dues obres a l'Exposició Internacional de Belles Arts de Barcelona, Pastorcillo de madera i Terremoto, la darrera de les quals va guanyar la tercera medalla. Era el cap d'un personatge del Maestrat, anomenat així per la seva inquietud i mal geni, i era esculpida en fusta. Al 1931 guanya la plaça de professor de "Terme en modelat, buidat i composició decorativa" de l'Escola d'Arts i Oficis de Palència. Aquest mateix any es casa amb la filla del seu mestre, Teresa Ballester Vilaseca, amb la qual tindrà tres fills: Agustí, Antoni i Visitació. EIs dos últims es van dedicar a l'escultura i la docència artística.

Al 1936 presenta una de les seves millors obres,Judith, a l'Exposición Nacional de Madrid, però a causa de l'inici de la guerra no s'arriba a declarar els vencedors de l'exposició. Al 1940 realitza diferents obres per a l'església de Cervera del Maestrat, entre les quals destaca la de Sant Sebastià i la Verge de la Costa. Aquest mateix any obté la segona medalla a l'Exposición Nacional per Venus del Ebro chiquito. Entre 1945 i 1947 fa de professor a Logronyo. Al 1947 aprova la plaça de professor de "Terme de modelat i buidat" a l'Escola d' Arts Aplicades i Oficis Artístics de Barcelona. En aquesta ciutat instal·la el seu taller al carrer Lepant 280, que manté fins a la seva mort.

Al 1961 és benïlt el grup Jesús és despullat de les seves vestidures per la Reial Germandat de Jesús Natzarè de Tarragona, obra que va tenir un cost de 125.000 ptes., i on l'autor obsequia la Germandat amb la talla de la nena. Aquestes obres les fa en fusta de pi de Flandes policromada amb un volum una mica superior al natural.

Al 1961 aprova les oposicions a catedràtic de l'Escola Superior de Belles Arts, en l'especialitat de la "Modelat i buidat". Es jubilarà com a catedràtic i també com a escultor al 1970.

Algunes de les seves obres religioses són Santa Rita per a l'església de Santa Teresita del Nen Jesús de Barcelona, San Juan Niño per als Carmelitas Descalzo de Madrid, San José de Calasanz de Madrid (1943), un altre San José de Calasanz per a Peralta de la Sal (1950), María Magdalena per a Noblejas (Toledo, 1949) i un Sant Crist per a Logronyo (1960). Potser una de les seves obres més reconegudes és la imatge de Jesús jacent que es troba actualment a l'església de l' Assumpció de Cervera del Maestrat, encara que originalment aquesta obra anava destinada a la parròquia de Sant Bartomeu de Benicarló; finalment, però, no fou adquirida i va restar al taller de l'escultor a Barcelona. Va figurar a l'Esposición Nacional de Madrid (1955) i a "Millenium, Història i Art de l'Església Catalana", Barcelona (1989).