Color de vesta: Els aspirants a congregants vesta tota negra, amb pitet negre, cíngol vermell i guants blancs.
El Cor d'Aspirants porten el pitet blanc amb l'escut bordat, cíngol vermell, guants blancs i la vesta blanca.
Els germans porten vesta tota negra, amb pitet negre, cíngol vermell i guants negres.
Les Maries del Calvari porten la vesta tota negra, amb pitet daurat, cíngol vermell i guants negres.
Les aspirants a Maries del Calvari porten la vesta tota negra, amb pitet daurat, cíngol vermell i guants blancs.
Més informació:
L'arquitecte tarragoní Ramon Salas i Ricomà, per devoció a l'imatge que la seva mare Tecla Ricomà i Rufí, l'hli havia inclucat ja de petit, la del Jesús Natzarè que es guardava a l'església dels Pares Franciscans, actualment l'església de Sant Francesc d'Assís.
Com que l'imatge de Jesús amb la creu al coll camí del Calvari no tenia acompanyament fixe, l'il·lustre arquitecte va decidir fundar l'any 1903 una Germandat amb devoció aquesta imatge santa. Al mateix temps va fundar el Montepio de Previsió Social, que es l'únic que es conserva actualment a la Setmana Santa tarragonina per garantir ajuda en cas de malaltia i defunció dels germans natzarens.
L'any 1906 el pas estava molt deteriorat i Ramon Salas va decidir donar-li una renovació amb les imatges femenines La Verònica, Maria Mare de Déu i Maria Salomè, que l'escultor barceloní Josep Rius va cisellar l'any 1907. Cal destacar que el Jesús Natzarè sempre ha sigut dut a espatlles des del seu inici.
L'any 1907, Ramon Salas és construeix la seva vivenda a la Rambla Nova on els actuals baixos són el local Social i l'any 1914 el Rei Alfons XIII otorgà el títol de Reial Germandat.
L'any 1930 es quan la Germandat acompanya ja el nou pas, El Cirineu, obra de l'escultor barceloní Anton Parera i Saurina, on es compossat per les imatges de Jesús al terra caigut pel pes de la creu i el Cirineu l'ajuda, sota els assots d'un botxí i la mirada atenta d'un soldat romà.
Arriba l'any 36 amb la seva revolta i els natzarens poden arribar a salvar els 2 passos, a excepció de l'imatge fundacional del Jesús Natzarè que es trobava a l'església de Natzaret i no es va poder salvar i va ser devorat per les flames. Però l'any 1939 l'escultor canongí Salvador Martorell va realitzar la nova imatge del Jesús Natzarè en guix per manca de temps i ja l'any 1940 sortí l'actual imatge.
Van anant passant els anys i arribem a l'any 1961, on s'incorpora l'últim pas de la Germandat, el Jesús és despullat de les seves vestidures, obra de l'escultor Agustí Ballester i Besalduch, un grup escultòric que un botxí arranca les vestidures a Jesús amb mirada serena, un altre botxí sosté la creu on serà cruxificat i en últim terme un legionari romà una dona i una nena que va ser regalat per l'escultor i no hi era en un principi del projecte.
La Germandat va continuar fent noves incorporacions com la Secció de Maries del Calvari, la branca femenina i que l'any 1980 ja va poder sortir les dones a la Processó del Sant Enterrament, també compta amb la Banda de Cornetes i Timbals que va sortir l'any 1985 i la primera Germandat de la Setmana Santa tarragonina que tenia una banda pròpia.
La Germandat esta inmersa en la restauració de l'església de Sant Miquel del Pla on realitzà concerts i presentació dels opuscles que des de l'any 1986 presenta als germans i germanes natzarens i a tots els tarragonins.
El Dimarts Sant és el dia solemne que realitzà la solemne funció religiosa i el Viacrucis a l'església de Sant Francesc i en acabar surt la Solemne Desfilada Processional amb els 3 passos i l'imatge del Sant Crist que es venera a l'església.
També pren part de la Processó del Dolor, Dimecres Sant amb el pas El Cirineu i el Cor d'Aspirants, i Divendres Sant a la Processó del Sant Enterrament amb els 3 passos.
Escultor: les tres Maries de Josep Rius i el Natzarè de Salvador Martorell Oller
Any de creació: 1907 (les tres Maries) i 1939 (Jesús Natzarè).
