Nom del pas: Jesús és despullat de les seves vestidures

Any: 1960

Autor: Agustí Ballester Besalduch

Una nova aspiració de la Germandat, va ser la construcció d'un nou pas, la idea va arribar en un moment en el qual les altres entitats, també participatives en la Setmana Santa tarragonina, anaven refent el seu patrimoni, així doncs aquesta idea va fer augmentar les esperançós, i a l'hora, donar una revitalització a la Setmana Santa tarragonina. La seva elaboració es gestà en l'Assemblea General de l'entitat que tingué lloc el 14 de maig de 1959, quan n'era president el Sr. Alvaro Solé i Garcia i directius Jaume Coll Rius i Ramon Mas Vives. En el decurs d'aquesta assemblea s'aprovà la creació d'una comissió per decidir l'artista que hauria de realitzar-lo, les possibilitats econòmiques per fer-ho realitat i quin passatge bíblic representaria. L'elecció del passatge relatiu a la crucifixió que hauria de representar el pas a realitzar, es va decidir pensant en la continuïtat dels dos altres passos que ja posseïa la Germandat, així doncs finalment, es van decidir pel moment en què Jesús és despullat de les seves vestidures, cal dir, que ja la "Confraria de Nostra Senyora y lo Arcàngel Sant Gabriel de Mestres Sastres, Calçaters, Passamaners i altres oficis de la ciutat de Tarragona" l'any 1713, tenien un pas com el que es projectava fer, i que havia estat destruït pels francesos el 1811. La comissió quedà constituïda pel president de l'entitat, el Sr. Jaume Coll i Rius i el Sr. Ramon Mas i Vives, als quals assessorà el Dr. Adolf Pascual i Arrufat, que aleshores exercia de consiliari.

Per Assemblea General Extraordinària del 29 de Novembre de 1959, s'aprovà, per aclamació, la construcció del nou misteri, facultant-se a la directiva per tal que determinés l'artista i el seu projecte, a la vegada que s'estableix el sistema de finançament de l'obra, consistent en un increment de les quotes socials, i l'emissió de 600 bons per un import de 250 pts. cadascun d'ells, reintegrables mitjançant sortejos anuals. D'aquests bons se'n van arribar a vendre 385 i els altres 215 van ésser inutilitzats, a l'Assemblea General de l'11 de febrer de 1962, es van sortejar els 20 primers i el 1968 es van liquidar la resta.
Per fer realitat el projecte, es crearen dues comissions: una, la pro-pas, constituïda pels ja esmentats Sr. Solé (expresident), Sr Coll i Sr. Mas i l'altre, l'econòmica, formada pel nou president, Sr. Eliseo Soler, el Sr. Adolf Quetcuti i el Sr. Francesc Dols.

La Junta Directiva demanà als escultors Srs. Montagut i Ballester que realitzessin una maqueta del seu projecte i, després d'una votació secreta realitzada el 21 de febrer de 1960, es va escollir el projecte de l'escultor Agustí Ballester Besalduch, professor de l'Escola de Belles Arts Sant Jordi de Barcelona, atorgant-se-li l'1 de juny de 1960 l'oportú contracte d'execució d'obra, havent d'entregar-la com a molt tard el dia 1 de març de 1961.
El misteri, tal com el seu nom indica, recull el moment en què Jesús és despullat per un individu mentre que un altre subjecta la creu; l'escena és observada per una dona i una nena, i per un soldat romà. Les imatges, una mica més grans de la mida normal, tallades en fusta de pi de Flandes i policromades, costaren 125.000 ptes. (la peanya i el xassís quedaren exclosos d'aquest import). L'autor obsequià a la Germandat amb la talla de la nena, la qual no entrava en el projecte original i que ell afegí sense càrrec, a la maqueta presentada.

L'octubre de 1960, l'escultor va enviar a la Germandat els dibuixos de com havia de ser la peanya, i la Junta de la Germandat els va passar als diferents fusters, que eren socis de l'entitat, amb el fi que fessin un pressupost, en el qual també estigués inclòs la fusta necessària on havia de sostenir-se el cavallet i la plataforma per el recolzament de les figures. Vistos els pressupostos aportats, i fer algunes modificacions que es van proposar per part dels fusters d'acord amb l'opinió de l'escultor, es va decidir que la peanya tindria una altura de mínima de 40 cm., i el frontís, en el que es tallarien les flors i dibuixos senyalats per l'escultor, seria de 25 cm. La fusta seria de color rosat de Guinea o caoba, així com les quatre cantonades de la peanya serien aixafades, on hi figuraria tallat l'emblema de la Germandat.

Finalment, el fuster escollit va ser tarragoní, el Sr. Abundio Escarré, que cobrà l'import de 16.430,75 pts. per la feina realitzada, que va ser, la construcció de la peanya, amb entarimat per posar les figures, tallar els escuts i les flors, la col·locació de la peanya sobre el xassís, les fustes per posar la bateria i sostenir les barres i la col·locació de les figures i construcció del terra de suro.
La part elèctrica, constituïda per 10 punts de llum indirecta, es dugué a terme als tallers de n'Andrés Serrá, a qui es pagà tan sols el material emprat (1.105,20 ptes.), ja que la mà d'obra, tant la de l'oficial que hi intervingué com la de l'aprenent, foren ofertades com a col·laboració al nou pas.
Per rematar la peanya, s'adquiriren als magatzems Rodríguez de Barcelona 12 metres de pana grana de 1,30 m d'amplada, el cost dels quals fou de 1.890 ptes.

El darrer element que constitueix el pas, el xassís, es realitzà al taller de serralleria de n'Isidre Martí (carrosseria) i als tallers Grau (part mecànica); es pagaren respectivament els imports de 6.788 i 6.825 ptes., tot i que de les pagades al Sr. Martí, se'n recobraren 3.000, que ell mateix oferí en concepte de donatiu.Per al pagament del nou pas, alhora que s'incrementà l'import de la quota, s'utilitzà el mètode emprat en la construcció dels altres dos, es a dir l'emissió de bons. S'emeteren un total de 600 bons al preu de 250 ptes. cadascun; es posaren en circulació a partir del mes de març, i en foren adquirits un total de 385.

El pas, degudament acabat, fou beneït a les 7 del vespre del Dimarts Sant del dia 28 de març de 1961, als jardins del Col·legi Saavedra, en una cerimònia oficiada pel Emm. i Rvm. Cardenal Arquebisbe de Tarragona Sr. Dr. Benjamín de Arriba y Castro, en la qual actuaren com a padrins el matrimoni format per la Sra. Isabel Asenjo i el Sr. José González-Sama, que havia estat fins feia pocs dies governador provincial. El Cardenal-Arquebisbe fou assistit pels canonges Dr. Pascual i Dr. Babot, així com pel rector de Sant Francesc, Mn. Fortuny.