La Germandat de Jesús Natzarè va ser fundada el març de 1903 com una "hermandad de devotos de Jesús Nazareno", amb la finalitat de donar venerar la imatge de Jesús Natzarè.

L'arquitecte i fundador va ser Ramon Salas i Ricomà, al qual donaren suport els senyors Ramón Argilaga, Luis Arís, José Camarero, Francisco de Paula Canals, Fernando Cervera, Andrés Henríquez, Pedro Llort, Manuel de Peñarrubia, José Potau, Félix Ribas i Esteban Vendrell. Durant el març de 1903, es varen redactar els Estatuts per la comissió elegida entre els fundadors, els quals una vegada aprovats per tots, van ser presentats al Sr. Arquebisbe per a la seva oportuna aprovació.

El dia 21 del mateix mes, el secretari de Cambra i Govern de l'Arquebisbat, el Dr. Joan Costa, els va informar, fent constar que calia fer algunes correccions, que foren esmenades d'immediat, per això, l'Arquebisbe Dr. Tomàs Costa i Forneguera, mitjançant l'oportú Decret els va aprovar, podent assistir aquell mateix any a la processó del Divendres Sant.

A tall d'anècdota, podem dir que les despeses satisfetes per l'assistència a l'esmentada processó van resultar molt quantioses, provocant un dèficit de 359 pessetes, ja que els ingressos van ésser de 175 pessetes i les despeses arribaren a les 534, eixugant-se en part mitjançant l'aportació voluntària dels socis.

Així, doncs, l'any 1903 es funda l'entitat i, malgrat haver disposat de poc temps per organitzar-se, els natzarens ja participen a la processó del Divendres Sant.

Des d'aleshores, i en el decurs dels anys, la vida social i cultural de la Germandat ha estat rica en aportacions a la ciutat i a la Setmana Santa tarragonina, i s'ha esdevingut en una de les entitats amb més pes específic, tant pel nombre d'associats com per les activitats culturals i socials que realitza.

Els concerts, les exposicions, les xerrades, els col·loquis i altres actes han aplegat en cada ocasió un important nombre d'assistents que han donat fe de la seva importància. A la llista d'activitats, s'hi ha d'afegir l'edició anyal del Programa, publicació apreciada per bibliòfils i conciutadans, amants de les publicacions tarragonines en general i de la Setmana Santa en particular, que ha marcat un cert estil, un model en aquest àmbit.

Al arribar al centenari de la seva fundació, la Germandat compte amb 1.300 associats repartits entre socis de número, secció de Maries del Calvari (branca femenina) i la secció d'aspirants (menors de 16 anys). En el si de l'entitat, hi ha una altra secció tan anyenca i estimada com la mateixa Germandat: " el Montepio", que compte amb uns 175 membres.

A part d'aquestes seccions, hi ha altres col·lectius de germans i aspirants voluntaris, com són el cor d'aspirants, la banda de cornetes, gaites i timbals i el de portants, aquest darrer subdividit en tres grups més, el de portants del Sant Crist, el del pas a espatlles i el dels passos de rodes; els quals apleguen aproximadament a 140 persones entre germans i aspirants.

La Germandat té el seu local social al carrer de Girona, en un dels baixos de la coneguda Casa Salas, edificada l'any 1907, sens dubte un dels edificis més singulars de la Rambla, amb la particularitat afegida que fou dissenyat pel nostre fundador. El fet de poder gaudir d'un local propi, legat per Dolors Salas i Ricomà en record del seu germà, ha estat un punt de vital importància que ha permès conservar fins avui les imatges del pas fundacional i la resta d'elements patrimonials (tret dels passos dipositats fins al 1993 a la Casa del Degà, al carrer de les Escrivanies Velles).

Parlant del que podria anomenar-se patrimoni valuós de l'entitat, a part de la pròpia història, que sens dubte ho és, aquest està integrat pels passos Jesús Natzarè, de l'any 1907 de Josep Rius (les imatges femenines de les verges) i Salvador Martorell 1940 (en la figura del Natzarè); el Cirineu o primera caiguda d'Antoni Parera i Saurina, del 1930, i Jesús és despullat de les seves vestidures d'Agustí Ballester Besalduch, del 1961, tots obres escultòriques d'important relleu artístic realitzades per escultors de renom.

Actualment, els passos es troben dipositats a l'Església de Sant Miquel del Pla des de l'any 1993, la qual esta en procès de restauració i es la seu de diferents actes de la Germandat, com la presentació de l'opuscle i de les confèrencies que si realitzen i de concerts.

Quant a la vestimenta i l'escut de la Germandat, el disseny es obra de Ramon Salas, el qual va concebre una vesta d'estil sobri, de color negre, amb pitet i caputxa, complementada amb un cíngol vermell lligat a la cintura , juntament amb una creu del mateix color sobre el pit. L'any 1916, la creu fou substituïda per una medalla rodona que reproduïa l'escut de la Germandat, lligada al coll amb un cordó de color vermell.

El darrer element que completa la vestimenta són els guants, blancs els dels aspirants i negres els de la resta de membres.
El pitet i la caputxa de color or vell és el distintiu de la secció de Maries del calvari. El pitet de color blanc identifica els components del cor d'aspirants.

El dia solemne de la Germandat és el Dimarts Sant on a l'església parroquial de Sant Francesc d'Assís es celebra la Santa Missa oficiada per el conciliari de la Germandat, on cap celebrada a l'interior del temple es celebra el Viacrucis amb l'imatge del Sant Crist. Culminat aquest acte surt al carrer la Solemne Desfilada Processional amb els passos de la Germandat: El Cirineu, Jesús Natzarè i Jesús és despullat de les seves vestidures.

Un altre dia gran, per la Germandat és la Diada de la Germandat, que es s'oficia la Santa Missa a l'església parroquial de Sant Francesc d'Assís, desprès es va al Cementiri de Tarragona a fer l'ofrena floral a la tomba del nostre fundador, Ramon Salas i Ricomà. I al migdia es celebra el Dinar de Germanor, on es fa l'homenatge a un germà per la seva tasca en vers la Germandat.