El "Montepío" és tan antiga com la mateixa Germandat i és l'única del seu caire que es manté dins dels actuals gremis, germandats i confraries de Setmana Santa de Tarragona.
El seu funcionament dins de la Germandat és completament autònom; compta amb una reglamentació específica i amb una caixa i junta directiva pròpies, sent el president de la Germandat membre nat de la secció. En la desfilada del Divendres Sant, tradicionalment, la secció forma la presidència que acompanya el Cirineu des de l'any 1942 en que es prengué tal acord.
La història comença el 12 de juliol de 1903, quan passada la Setmana Santa i després de diverses reunions, foren aprovats els estatuts del Monte-Pío de la Hermandad de Jesús Nazareno, secció que naixia sense ànim de lucre, basada en el principi de solidaritat entre els seus afiliats, amb la finalitat de donar serveis de tipus assistencial en cas de malaltia i/o mort dels seus associats, i fundada, al igual que la Germandat, per Ramon Salas i Ricomà. El reglament aprovat diu: "El Monte-Pío de la Hermandad de Jesús Nazareno tiene por principal objeto el auxilio mutuo en los casos de enfermedad, inutilización y fallecimiento que ocurran entre los Hermanos, así como procurar su bienestar temporal y espiritual".
La seva creació fou motivada per la situació social del moment, ja que no existia, ni de forma institucional ni particular, un organisme que dugués a terme les prestacions esmentades.
Algunes de les condicions que es fixaven per a poder ser-ne soci eren ser membre de la Germandat, tenir una edat compresa entre els 15 i els 45 anys, o una de tan curiosa com "tener empleo, oficio, ocupación determinada o medio de vivir". Per altra banda, hi havia un seguit d'obligacions com també limitacions pel que fa als socors que s'oferien. No es podia sortir al carrer o treballar sense tenir l'autorització del metge inspector. Simular una malaltia en comportava l'expulsió.
Les malalties cròniques no tenien prestacions i les derivades d'una "mal conducta contra la moral o como consecuencia de peleas o desafiamientos", no tenien cobertura.
Les quantitats que la secció pagava a aquells que patien algun tipus de malaltia eren variables segons els dies que durava o segons si hi havia hagut o no intervenció quirúrgica. En cas que es produís una incapacitat laboral total, si es portaven un mínim de sis anys a la secció, es condonava el pagament de la quota i la resta de despeses i s'atorgava una mensualitat vitalícia de 75 pessetes.
Actualment, amb uns 200 socis, el "Montepío" està integrada a la Federació de mutualitats de Catalunya i en el seu bagatge hi figura la medalla al Mèrit Mutualista que li fou atorgada l'any 1970.
