Salvador Martorell i Oller ( La Canonja 2-2-1895 - Tarragona 13-5-1968 )
Parlar de Salvador Martorell és parlar d'un ésser nolt particular, on la sensibilitat és el que predomina en la seva vida. Sensibilitat que es manifesta en la factura de les seves obres, omplint-les de color i realitat, mostra de l'intens i acurat treball fet amb plena dedicació i fruint intensament i personal amb el resultat. Estimava la natura i l'aplicava al seu treball.
En Salvador Martorell i Oller neix al poble de la Canonja un 2 de febrer de 1895, dia de la Mare de Déu le la Candela, al carrer de la Vila (avui carrer de Bisbe Borràs) número 5, davant mateix de l'església.
Afeccionat a l'esport del ciclisme, va participar en diverses curses i va aconseguir durant la Tercera Volta Ciclista a Catalunya entrar en primera posició a la meta de Tarragona. Al Diario de Tarragona d'aquella època, trobem el dia 21 d'agost de 1912 l'article següent:
"Teniendo noticias de que el Sr: Sebastián Martorell (germà de Salvador) ha dicho que estaba dispuesto a apostar una cantidad en metálico que no bajase de cincuenta pesetas, a favor de D. Salvador Martorell, de Canonja, en una carrera en bicicleta entre dicho señor y el que suscribe, tengo el gusto de manifestar a los mencionados señores que estoy dispuesto a aceptar el reto en caso de que me sea presentado. Dalmau".
Coneixent el seu tarannà, no creiem que qquesta aposta hagués estat originada per Salvador Martorell, sinó més aviat pensem que s'hi va trobar implicat sense voler-ho.
L'altra gran afecció de Martorell era la música, ent el seu instrument favorit el violí, i sovint tocava al local de La Nova Amistat del seu poble nadiu. Un cop, en una entrevista, va comentar que, com que era tant afeccionat a la música, el primer assaig escultóric que va fer va ser el bust de Beethoven.
Les seves inquietuds fan que entri a treballar I'aprenent als tallers d'Arana i Bru al carrer Méndez Núñez, on comença a iniciar-se en el seu art.
L'any 1915 es trasllada a Barcelona i es matricula a l'Escola d' Arts i Oficis i Belles Arts de la Llotja.
Arribem a l'any 1917, i amb 22 anys realitza la seva primera exposició a les Galeries Laietanes de Barcelona. Aquesta exposició, durant el mes I'octubre del mateix any, es trasllada a El Círculo de Tarragona, i assisteix a la inauguració l'arquebisbe Antolín López Peláez, a qui dies abans el mateix Martorell havia demanat perpetuar-li en fang el bust, segons consta a l'article del Diario de T arragona del 27 le març de 1917:
"Se encuentra en esta capital hace algunos días el joven artista Sr. Salvador Martorell, natural de Canonja, quien se propone dar a conocer sus primeras obras escultóricas.
Martorell hizo sus primeros trabajos en esta ciudad en el taller de los Sres. Arana y Brú, pasando luego a Barcelona para ampliar sus estudios. Es hoy ya un verdadero artista, animoso y aplicado, habiendo solicitado del Sr. Arzobispo se dignara dispensarle el honor de trazar en barro su busto, a lo cual accedió nuestro bondadosísimo Prelado, deseoso de complacer a un joven que anhela abrirse paso en el mundo del Arte, y mucho más siendo un artista de esta provincia.
El busto del Dr. López Peláez será hoy vaciado en yeso y será uno de los primeros trabajos que figurarán en la Exposición que el Sr. Martorell abrirá a mediados del mes próximo en el Fayans Catalá de Barcelona.
Accediendo a indicaciones de los señores Arana y Brú, se propone el joven artista ampliar luego la exposición de sus obras, dándolas a conocer a esta ciudad".
Vistes les qualitats de Martorell, la premsa tarragonina no escatima elogis literaris amb floritures de l'epoca, com demostra l'escrit del 27 de setembre de1917:
"Si fuésemos los llamados para escoger y premiar una de las obras del joven Salvador Martorell ciertamente nos veriamos en un compromiso muy serio, porque todas tienen aliento y empuje.
Apenas asomado el nuevo artista a los bellos jardines de la Escultura, se nos aparece ya con sello y personalidad propia, sin sujeción a tendencia ni escuela alguna.
Indómito como buen luchador deja que su alma, como la abeja, libe el sentimiento por doquiera, poco importando que la flor sea de parque señorial de la montaña. Como tenga perfume y esbeltez y color, allá va el artista a solazarse ya sentir los dulces desfallecimientos del corazón, que sólo experimentan los iniciados en achaques de Arte.
Martorell sintió, un día, en plena ninez, en su pueblo risueño de la Canonja, que en su corazón palpitaba algo que hacia vibrar todos sus nervios, sintió la comezón irresistible de la Escultura, a manera de vocación y sacerdocio; y enderezando sus pasos a Tarragona, penetró en los talleres de los Sres, Arana y Brú, donde aprendió a manejar el cincel ya labrar la piedra; pero hubo de comprender muy pronto que aquí le faltaba ambiente para realizar sus ensueños, y se trasladó a Barcelona, no sin antes haberse solazado en la presencia de las soberbias obras maestras de nuestro Museo Arqueológico: el Baco joven, la Venus y la Pomona.
Y como en teniendo agarrado a la masa de la sangre el puro sentimiento por el Arte, y el alma henchida de estusiasmos y vibraciones, y, a mayor abundamiento, independencia absoluta de filiación artística y férrea voluntad; no se tarda en abrirse paso he aquí por qué, llegado que hubo a Barcelona, se abrió camino en seguida.
Martorell es muy mozo. No ha ingresado todavía en filas, asombra, ciertamente, que en tan pocos años haya llegado a producir obra tan provechosa como la que tiene expuesta en los salones del Círculo de Tarragona.
La exposición se clausurará esta noche.
Si alguien no la ha visitado, que vaya a verla ya admirar el talento de este atleta que va sintiendo brotar en su alma el plumaje del águila imperial.
Porque Martorell o triunfará en la contienda si en su camino encuentra una mano protectora que le ayude- o caerá de las alturas de su fantasía, envuelto con la grandeza de sus nobles ideales, si no ha de contar más que con su sólo esfuerzo personal.
Le saludamos muy respectuosamente, y le felicitamos con todo entusiasmo ".
A partir del fruit del seu intens treball i al cap de poc temps, comença a obtenir premis de renom internacional, com la Medalla d'Or a l'Exposició Internacional de París, amb l'obra Sortint del bany, i un seguit de grans nominacions.
Traslladat al seu nou local al Camí de l'Angel a Tarragona, freqüenta l'agradable i perdut art de la tertúlia. Tertúlia que amenitzava amb personatges de tot tipus i condició, intel·lectuals de l'època, periodistes o gent corrent a qui agradava de conversar.
Una vegada introduïts en la vida de Salvador Martorell, fem esment a la vinculació d'aquest artista amb la nostra institució fundada per Ramon Salas i Ricomà i que aquest any 2003 celebra el centenari de la seva fundació.
Com a conseqüència deIs aldarulls propis i inconscients i de la ràbia exterioritzada en les revoltes de la Guerra Civil que vam parir, el 21 de juliol de 1936 fou saquejada i cremada l'església de Natzaret, i amb ella els misteris del Crist de la Humiliació, l'Ecce Homo, el deIs Assots, el de la Soledat i les imatges del Crist de la Sang i de Jesús Natzarè.
Acabada la confrontació nacional, la nostra Gestora, presidida pel Sr. Carbó, va determinar fer una nova imatge i completar el misteri que, per sort, s'havia salvat. Després de comentar la idea amb Salvador Martorell, aquest no va dubtar ni un moment i va acceptar la proposta.
Aquesta imatge no portarla els cabells naturals com portava la desapareguda, i bàsicament estaria formada pel cap, les mans i els peus, ja que la resta aniria coberta pel vestit, que seria de la mateixa mida que el de la imatge desapareguda per aprofitar la valuosa túnica.
Pactada l'obra i acceptades les condicions amb un contracte verbal, va ser valorada en 2.000 pessetes, de les quals Martorell va cobrar a l'avançada la quantitat de 1.000 pessetes el mes de març de 1939.
Cal dir, anecdòticament, que donat que la Guerra Civil havia acabat a Tarragona el 15 de gener i la Setmana Santa es commemorava entre el 2 i 9 d'abril del mateix any, l'obra no va poder ser enllestida i la que fou beneïda pel Dr. Salvador Rial el 4 d'abril de 1939 no era l'autentica, sinó un model en guix degudament decorat per a l'acte pel mateix Martorell.
lnicialment, en Francesc de Castellarnau havia d'ésser l'encarregat de policromar la imatge, però per desavinences polítiques amb Martorell, va declinar l'execució amb una nota enviada al president de la Germandat, i passa a fer-ne la decoració un pintor barceloní conegut per l'escultor, quedant definirivament acabada tota l 'obra l'abril de 1940.
Martorell ens ha deixat un considerable llegat d'obres, fruit del treball d'una vida dedicada a l'art, on en cada una d'elles hi ha l'empremta del sentiment i del treball acurat i ben fet. Entre les obres que podem admirar a Tarragona són les següents:
L'estàtua de Mercuri, Déu del Comerç, a la Plaça dels Carros (1959).
L'estàtua de Sant Pau, a la Plaça Cronista Sessé i Pla de Palau (s.XX).
Les escultures de l'edifici de La Caixa, a la Rambla Nova cantonada carrer Colom.
Pel que fa a la Setmana Santa de Tarragona ens va deixar els passos del Sant Enterrament del Gremi de Marejants (1942) i el Sant Crist de la Sang (1941), com també l'imatge del Jesús Natzarè de la nostra Germandat (1939/40).
Va morir a Tarragona el 13 de maig de 1968, a l'edat de 73 anys, però el seu record i les seves obres perduraran amb nosaltres.
